Artista: Obeses
Discogràfica: Música Global
Data de sortida: 2013
Estils: Metal, Opera Rock, Pop, Rock

El 22 de febrer del 2013 al Teatre L’Atlàntida de Vic, ple a vessar, es presentava el segon disc d’Obeses, amb un èxit incontestable. El programa de mà d’aquella nit deia així:

« És possible escoltar una sardana, una obra simfònica, una fuga coral, Rock & Roll, una havanera i Gipsy Jazz en un mateix disc? En efecte, no és possible. I és precisament per això que Obeses ho ha fet: perquè la seva gesta musical es mou en el terreny de possibilitar impossibles. Tot art ja possibilitat perd el valor de l’atractiu creatiu i en definitiva allò que el constitueix —la seva essència— així doncs, només pels camins inescrutables es poden assolir cims inabastats. Obeses camina per aquest senders. »
Aquesta segona referència discogràfica va causar una forta confrontació dins del món de la crítica especialitzada a Catalunya. Mentre uns erigien Obeses fins a la consideració de genis irrepetibles, d’altres seguien considerant la seva proposta com a raresa. Un dels comentaris més celebrats va ser el d’Empar Moliner al diari Ara.

« Obeses són un dels grups més originals, ambiciosos i bons que hi ha al nostre país.
Tenen molt poc a veure amb el que fan els altres. Feu-me cas i escolteu-los. No m’equivoco.»
— Empar Moliner al diari Ara.

Altres figures importants de la cultura catalana, com ara Jair Domínguez, Lluís Gavaldà, Valero Sanmartí o Cesk Freixas, reconeixerien l’admiració pel quartet osonenc.[5] Aquesta acceptació i reconeixement creixent van ser palesos en tota la gira de presentació d’aquest segon disc (culminada en un apoteòsic concert al Teatre Àtrium de Viladecans)[6] amb un públic entregat i creixent de manera exponencial en cada actuació.

Data d'estrena: 22 de Febrer de 2013